Dimecres al matí mentre estàvem fent les rutines de cada dia van picar a la porta, eren l'Arlet i la Duna de la classe dels plàtans (P5).
Resulta que l'Arlet va anar a la muntanya i va trobar unes pomes molt petites! Les va agafar i va pensar en nosaltres, així que ens les va portar a la classe perquè les poguéssim veure.
Ens va explicar que es podien tocar, mirar, olorar... però no es podien menjar, que eren verinoses! I si ho féssim ens faria mal a la panxa!
Mireu que petites que són si les comparem amb les pomes que estem acostumats a veure!
Quan van marxar l'Arlet, i la Duna que l'acompanyava, vam estar mirant, tocant, olorant... les pometes, i vam veure que també tenien una tija petita per poder-se agafar a la branca del pomer!
Gràcies Arlet per pensar en nosaltres!
Gràcies Arlet!
ResponElimina